Teatredequè

OBRES:

Un enemic del poble
*Un enemic
del poble

Petra at the Airport
*Petra at
the airport

Estimada Marta
*Estimada
Marta

The country
*The
country

El poema de la rosa als llavis
*El poema
de la rosa
als llavis

 

Un enemic del poble

d'Henrik Ibsen - versió de Josep R. Cerdà

"Uno de los mejores montajes mallorquines de los últimos tiempos" (Diario de Mallorca)

Fira de Tèrrega ANY IBSEN 2006 » Ibsen year 2006

Veure vídeo:

Flash Player Needed

'Un enemic del poble' és, sens dubte, una obra important. Va ser la precursora del teatre de tesi i sense ella no s'explica la posterior revolució de Bertolt Brecht. Malgrat haver estat escrita, segons conta el mateix Ibsen, de forma apressada, l'anàlisi dels personatges i de les situacions de xantatge ideològic és feta amb una precisió que avui dia encara espanta.

Un enemic del poble

La història del doctor Stockmann i els seus dilemes és la mateixa que trobam als diaris referida a qualsevol qüestió que enfronti els interessos econòmics amb la veritat científica. És a dir, gairebé tot el diari.

Un enemic del poble

És per això que el nostre muntatge no pretén descriure el context històric on es va produir l'obra sinó destacar l'actualitat del seu contingut, al marge de circumstàncies concretes. Quan un clàssic parla de temes universals, no cal explicar referit a quin exemple concret ho fa. Això pot fer-ho l'espectador, i cada espectador pot trobar paral·lelismes amb un cas concret. No serem nosaltres qui diguem al públic el que ha de pensar. L'únic que farem serà posar-li davant un text, el més net i polit possible, perquè vegi com ha canviat de poc el món pel que fa a tendències humanes com la cobdícia (el cas del batlle o els propietaris) o també, l'orgull cec d'aquells que es creuen en possessió de la veritat (com li passa al doctor Stockmann).

Un enemic del poble

Un enemic del poble

Un enemic del poble

fotos de Sebastià Llompart
i Tomeu Obrador per gentilesa
de 'Diario de Mallorca'

Ara hi ha doblers. I com més va, més puja el valor de cases i terres. Cada dia hi ha més poca gent sense feina. El pressupost destinat als pobres s'ha reduït, per això hem pogut baixar els impostos.

I hi ha gent, molta de gent que s'ho creu. Résiste. Prouve que tu existes. Cherche ton bonheur partout, va, refuse ce monde égoïste. Résiste. Suis ton coeur qui insiste. Ce monde n'est pas le tien, viens, bats-toi, signe et persiste. Résiste.

L'individu s'ha de subordinar a la comunitat, a les autoritats que tenen el deure de vetllar pel bé comú. I el bé comú, quin és?

Em sent molt bé. Saber que has fet un servei a la teva ciutat i als teus conciutadans. Però no vull cap recompensa. I did it my way.

La societat és com un vaixell: tothom ha d'agafar el timó. Hem de fer desaparèixer aquesta idea de què sempre han de manar els mateixos.

No, no. Res d'atacar la superioritat. Massa que ho vaig fer de jove: mai no se'n treu res de bo. Ara, davant l'opinió franca i serena d'un ciutadà, ningú no tendrà res a dir-hi. Résiste. Prouve que tu existes. O sigui que, en una societat lliure, no serveix de res tenir la raó? No em facis riure. A més, tenc la premsa i la majoria de ciutadans del meu costat. És que això no és poder?

És una putada, és ben cert. Però mira que n'hi ha d'injustícies al món, i bé que les toleram.Som un home tranquil i pacífic, amant de la moderació, la qual consider la millor virtut de qualsevol ciutadà. Per això deman a tothom moderació. You will not be able to stay home, brother. You will not beable to plug in, turn on and drop out. You will not be able to lose yourself on skag and skip out for beer during commercials, because the revolution will not be televised.

Qui són la majoria? La gent intel·ligent o els estúpids? Em pens que estareu d'acord que, en el món, els imbècils són la immensa i espantosa majoria. Com pot ser que la raó la tenguin els beneits? I fought the law and the law won. I fought the law and the law won.

En la ardiente actualidad

per Francesc M. Rotger, 'Diario de Mallorca' (13 d'abril de 2005)

Señalar de una pieza clásica que continúa plenamente vigente, a pesar de los años transcurridos desde su redacción (aproximadamente un siglo, en el caso de 'Un enemic del poble'), es algo bastante frecuente; en parte porque es verdad, porque los clásicos mantienen su valor a través del tiempo (por eso son clásicos), y en parte, quizás, para ahuyentar esa probable connotación de cosa tremenda y apolillada que, a veces, acompaña a esta etiqueta. Tengo que decir, sin embargo, que pocas veces he visto un clásico tan ardientemente actual como dicha pieza de Ibsen en versión y dirección de Josep R. Cerdà al frente de su compañía, Teatredequè.

Como es sabido, 'Un enemic del poble' plantea el dilema de un científico, poseedor de un secreto que puede arruinar la economía de su ciudad, enfrentado a toda su comunidad, encabezada por su propio hermano, que es el alcalde. Resulta impresionante asistir a este interesantísimo debate en torno a la democracia, los intereses políticos o económicos, la libertad de prensa, las debilidades humanas y otras cuestiones, propiciado tanto por el texto original, de cualidad incuestionable, como por la excelente presentación de esta formación mallorquina, en todos sus aspectos.

Como dramaturgo y director, Josep R. Cerdà realiza una lectura muy inteligente y acertada de la pieza clásica, complementada con un envoltorio visual excepcional, en el que la escenografia y el vestuario de Assumpta Capellà (así como las luces de Pep Pérez, en incluso la música y los efectos sonoros) propician una representación de un gran atractivo. En cuanto a los intérpretes, desde Antoni Gomila, con una convicción pasmosa, hasta Guillem Simó, de una contención extraordinariamente expresiva, pasando por todo el resto del reparto, se sitúan en un nivel magnífico, constituyendo este 'Enemic del poble', en fin, uno de los mejores montajes mallorquines de los últimos tiempos.

****

 

Un gran enemigo del pueblo

per Matías Vallés, 'Diario de Mallorca' (14 d'abril de 2005)

El teatro ha conseguido aislarse por igual de la literatura y de la realidad. Ya no significa nada. Eventualmente, monstruos de la escena como Flotats o Ricardo Darín, o Paco Morán o Arturo Fernández, nos devuelven el espejismo del ensueño. El resto es una pandilla de chistosos de taburete, donde la madera del asiento armoniza con el cerebro del asentado -éste es un ejemplo de chiste de taburete, por cierto-. Sin embargo, y excepcionalmente, no hemos venido a insultar a los malos sino a cantar a los buenos, y el montaje de ‘Un enemic del poble’ que se representa ahora mismo en el Teatre del Mar es un trabajo por encima de lo común. No debería perdérselo quien todavía se sienta atraído por la pasión, por el arte en acción y, sobre todo, por una Mallorca que verá perfectamente reflejada en la adaptación del noruego Ibsen, así de lejos alcanza la dimensión de nuestro drama.

El sábado asistí a un comienzo de la acción titubeante, vencidas muy pronto las vacilaciones por el vigor de unos actores que se atrevían a la aventura, y se dejaban embargar por la magia teatral desatada. Todavía estoy aplaudiendo ‘Un enemic del poble’, que es una forma de rumiarlo con las manos. Han arrastrado a Ibsen hacia lo molieresco y lo juglaresco, han trasladado su drama sobre la cobardía parapetada tras las incertidumbres éticas -un tema favorito en las denuncias de otro dramaturgo excelso, Vaclav Hável- a un merecido juicio a la prensa.

Es cada vez más difícil encontrar un acto de posesión semejante, una singularidad en un panorama hosco y baldío. Desde su inteligente dilema de partida, ‘Un enemic del poble’ te incita a ver más teatro, y a lamentar que se lo pierdan quienes obtendrían allí su mejor consuelo. Hallé motivos de satisfacción en todas las interpretaciones, incluso cuando excedían la capacidad de sus habitantes. Me quedo con el alcalde, si bien respetaré a quienes premien por encima al médico o a la directora del periódico. Mallorca explicada en hora y media, con una claridad que hasta un adulto puede apreciar. En eso consistió siempre el teatro.

 

Un enemic del poble

FITXA TÈCNICA:

Stockmann Antoni Gomila
Batlle Miquel Torrens
Katrina Maria Antònia Reinés
Hovstad Eva Torras
Aslaksen Pep Lluís Gallardo
Petra Xesca Bennàssar
Kïl/Horster Guillem Simó

Dramatúrgia i direcció
Josep R. Cerdà

Espai escènic i disseny gràfic
Assumpta Capellà

Il·luminació
Pep Pérez

Tècnic de so
Rafel Socies

Agraïments
Obra Cultural d'Algaida, Joan Vich, Joan Vallespir, IES Berenguer d'Anoia

AMB EL SUPORT DE:

Consell de Mallorca

Fira de Manacor

Produccions de Ferro

Teatre de Vilafranca

 

yerblues.net

MallorcaWeb